Vies verdes del Ripollès

Monestir de Santa Maria de Ripoll

Fundat l’any 879 pel comte Guifré el Pelós, el Monestir de Santa Maria de Ripoll és una de les joies del romànic català i un símbol dels orígens de Catalunya. El conjunt destaca per la seva espectacular portalada del segle XII, la basílica, el claustre i el seu llegat cultural com a gran centre de coneixement medieval.

CAT Can Guetes

A l’àrea que ocupa el pàrquing hi havia hagut una zona hortícola. El relleu pla i la proximitat al riu en facilitaven el conreu. Antigament, on ara hi ha la carretera C-26 passava la via del tren que anava cap a Sant Joan de les Abadesses i Ogassa. El tren tenia com a funció transportar el carbó de les mines d’Ogassa. Un cop les mines van caure en desús, la via va quedar obsoleta. Més endavant el mateix traçat es va convertir en la via verda actual, anomenada en aquest tram Ruta del Ferro i del Carbó, un traçat de 14 quilòmetres que segueix l’antic recorregut de la via del tren i de les vagonetes que portaven el carbó de les mines d’Ogassa. Aquesta ruta comença a pocs metres d’aquest punt.

Pont Vell (Sant Joan de les Abadesses)

El Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses és d’estil romànic i amb un sol arc. Aquest és el primer pont de la vila que es va edificar sobre el riu Ter i data del 1138. Al segle XV, però, el pont es va veure afectat per un terratrèmol i va haver de ser reedificat, anys després, seguint l’estil gòtic. Segles més tard, durant la Guerra Civil espanyola, el pont va ser dinamitat i l’any 1976 es va tornar a construir amb la volta gòtica i les arcades romàniques.

Monestir de Sant Joan de les Abadesses

Fundat l’any 887 pel comte Guifré el Pelós, el monestir de Sant Joan va acollir una comunitat benedictina encapçalada en primera instància per la seva filla Emma de Barcelona, la primera abadessa de Sant Joan. La congregació es va mantenir al monestirfins l’any 1017, moment en què l’ambició de Bernat Tallaferro va aconseguir que la comunitat fos expulsada acusada de conducta immoral i vida disbauxada.

Colònia Llaudet

La Colònia Llaudet és una colònia tèxtil creada a finals del segle XIX, formada per la fàbrica, la casa del director, habitatges per als treballadors, l'església i el cafè-sala de ball. El 1901 fou arrendada per la societat José M. Llaudet, dedicada a la filatura de cotó, i el 1924 la familia Llaudet en va adquirir la propietat, ampliant-la amb nous serveis i una residència per al director. Després de ser incendiada durant la retirada republicana el 1939, la fàbrica va ser reconstruïda. Entre 1944 i 1952 es va crear un nou nucli residencial, el Pagès, amb nous habitatges i una església. Enric Llaudet, fill del propietari, va ser president del FC Barcelona entre 1961 i 1967.

Pou de glaç (Sant Pau de Segúries)

Els pous de glaç i de neu eren construccions de pedra de planta circular i sostre de volta, situades en llocs ombrívols i prop de cursos d’aigua, que servien per emmagatzemar glaç o neu a l’hivern per poder-la emprar i comercialitzar en qualsevol època de l’any. A Sant Pau de Segúries es conserven les restes d’un d’aquests pous, que aprofitava tant la neu que queia a l’hivern com el glaç que es formava al riu Ter.