El secret d'Amer

Monestir de Santa Maria d'Amer

El monestir de Santa Maria d’Amer va ser el centre religiós i polític de tota la vall del riu Amer, avui riu Brugent, i va donar lloc a la vila d’Amer, que va créixer sota la protecció i el control dels successius abats del monestir. L’any 844 ja apareixia documentada la casa de Santa Maria, prop del riu Amer. Es tractava d’una cel·la primitiva, possessió del monestir de Sant Medir i Sant Genís, prop de Girona. Aquesta cel·la va guanyar importància quan, un segle més tard, el monestir de Sant Medir va ser destruït per les invasions hongareses i la comunitat es va traslladar a la vall d’Amer. La consagració de l’església va tenir lloc l’any 949. Amb el pas dels anys, el monestir va ampliar les seves possessions i el seu poder sobre el territori, fins a esdevenir una de les abadies més importants de la Catalunya medieval. De l’antic monestir, d’estil romànic, només en resta l’església, que ha quedat englobada dins de la trama urbana de la vila i ara presenta edificacions adossades a banda i banda.

Plaça del monestir d'Amer

L’antic monestir d’Amer constituïa una entitat autònoma i independent de l’exterior, dotada amb tot tipus d’instal·lacions, algunes de les quals es troben en aquesta plaça. És el cas de l’antiga sagristia del monestir, el lloc on es tenia cura de tots els estris i utensilis que es feien servir en l’exercici de les cerimònies i que avui és el Museu Etnològic d’Amer (Can Terme). Així mateix, a l’extrem sud-oriental de la plaça hi ha l’antiga infermeria del monestir i el jardí de convalescència. El càrrec d’infermer i la infermeria s’havien creat al monestir d’Amer el 1252 per ocupar-se dels monjos vells i malalts, als quals la regla de sant Benet permetia una habitació pròpia, roba neta, una higiene adequada i un menjar pertinent per millorar i restablir la salut ràpidament. En aquesta mateixa plaça es troba la placa d’homenatge a la signatura del Compromís Remença. Aquesta placa, efectivament, commemora el fet que el dia 8 de novembre de 1485 el representant del rei Ferran el Catòlic, Íñigo López de Mendoza, va signar el compromís d’arbitratge del rei entre pagesos i senyors feudals. Aquest va ser el pas previ en la resolució de la guerra que agitava el camp català, finalment closa amb la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486). Prèviament, l’any 1335, l’abat d’Amer havia renunciat als mals usos sobre la vila d’Amer. Cal recordar que, des de la seva fundació, el monestir havia anat incrementant el seu poder feudal sobre la vila. Entre els seglesXIII i XIV, l’abat del monestir exercia la jurisdicció civil i havia obtingut el privilegi de notaria.

Plaça de Sant Miquel

En el lloc d’aquesta petita plaça hi havia l’església de Sant Miquel. Aquest temple romànic del segle XII va ser l’església parroquial d’Amer i al seu voltant van anar creixent els carrers de la vila. Els terratrèmols del segle XV van destruir l’església de Sant Miquel, la del monestir, el seu claustre i un bon nombre de cases de la vila. Sant Miquel va ser reconstruïda, però dos segles després, en el context de la primera Guerra dels Segadors, concretament l’any 1657, a Amer van tenir lloc durs enfrontaments entre pagesos i soldats castellans i Sant Miquel va ser destruïda de nou i definitivament, així que des d’aleshores l’església del monestir de Santa Maria és la parroquial d’Amer.

Capella de la Pietat

La capella de la Mare de Déu de la Pietat del Pedreguet és un petit edifici del segle XVII, reformat l’any 1844 i l’any 1955. És possible que la construcció del segle xvii fos una reconstrucció d’un edifici més antic, potser romànic. La capella presenta una estructura de nau rectangular, una coberta de volta de mig punt, amb capçalera d’absis semicircular orientat a ponent, un campanar de cadireta sobre la façana i una porxada de doble vessant a la façana principal. L’exterior està arrebossat i pintat de color blanc, a excepció de les parts baixes de les cadenes cantoneres i dels marcs de les obertures de la façana. Aquest indret, situat a l’entrada d’Amer pel camí que ve de Girona, era on es rebien, se saludaven i es revestien de pontificals les autoritats eclesiàstiques —o sigui, bisbes i abats— abans d’entrar a la vila i fer el passeig cerimonial. Actualment, encara està oberta al culte, tot i que només esporàdicament.

Carrer Girona

El carrer de Girona coincideix amb l’entrada del camí ral de Girona a Olot que anava per la dreta del riu Ter i també amb part del traçat de l’antiga carretera de Girona a Amer per Sant Gregori. Amer, com molts altres pobles petits, tenia un hospital de pobres, que era mantingut i gestionat per l’Ajuntament i el rector del poble. L’any 1325 ja es té notícia d’un hospital de pobres que s’acaba de fundar a Amer. Amb les grans mortaldats d’aquell mateix segle es van incrementar els llegats per edificar un hospital en aquesta vila. Aquest hospital se sostenia a base de caritats i almoines, i acollia —més que no pas malalts— pobres, vagabunds, marginats, expòsits, soldats i, fins i tot, nadons abandonats a les seves portes. L’hospital també va quedar fortament afectat per la violenta destrucció de l’església de Sant Miquel, però, a diferència d’aquesta, es va poder reconstruir a base de caritats, almoines i la venda de terrenys heretats.

Plaça porxada d'Amer

La plaça de la Vila d’Amer és la segona plaça porxada més gran de Catalunya. Es tracta d’una gran plaça rectangular en què els dimecres se celebra el mercat setmanal des de l’època medieval. De fet, ja en el segle XII, que va ser una època de relativa seguretat i de creixement econòmic, a Amer s’hi va desenvolupar una petita indústria menestral, i la vila va esdevenir progressivament un centre de comerç amb l’establiment del mercat. En l’època moderna, aquest mercat va ser de gran importància i atreia comerciants i veïns de tota la contrada. Els edificis que es conserven a la plaça són d’origen medieval, tot i que presenten reformes posteriors, sobretot dels segles XVIII i XX. La construcció dels porxos va ser una tasca que cada cap de casa va portar a terme de forma particular, per això són d’estils i èpoques diferents. Com a curiositat, cal esmentar que les llambordes de la plaça provenen de diferents llocs de Catalunya, ja que quan es va urbanitzar, a principis dels anys vuitanta del segle passat, es va demanar a altres municipis la seva col·laboració. Com a agraïment, cada una d’aquestes poblacions té una placa amb el nom gravat a terra. Una de les cases de la plaça era l’antiga fonda Duran, darrere de la qual hi havia la parada de la diligència que venia de Girona. El ferrocarril no va arribar a Amer fins a finals del segle XIX es tractava de la línia entre Olot i Girona, que va estar en servei durant 75 anys i avui es troba reconvertida en via verda.