El Secret de Ripoll

Rentadors de Can Pòlit

Els rentadors de Can Pòlit són un exemple del que en un passat no gaire llunyà eren els safarejos on la gent rentava la roba i, alhora, constituïen un punt de reunió de veïns. Estan situats al mur del canal de Can Guetes, tenen forma curvilínia i estan integrats dins un espai a l’aire lliure. L’aspecte actual deriva d’una actuació d’arranjament que s’hi va fer anys enrere. A tocar dels rentadors es troben la casa i la fàbrica de Can Pòlit, que havia funcionat d’adoberia de pells. Ambdós immobles estan deshabitats i abandonats. Aquests rentadors, juntament amb els de Can Guetes, són els últims que queden a Ripoll.

Museu Etnogràfic de Ripoll

Inaugurat l’any 1929, és el primer museu d’aquestes característiques de Catalunya. En aquest espai es pot descobrir com era la societat i la cultura popular del Ripollès i del Pirineu de Girona, des de finals del segle XIX i al llarg del segle XX, a través de les seves col·leccions. En destaquen les dedicades a la farga catalana i, per tant, a les armes de foc forjades a Ripoll, a la vida dels pastors i els pagesos, i les que mostren els antics oficis, la religió popular i les llegendes de la comarca.

Carrer dels Pirineus

Al llarg d’aquest carrer hi havia el fossat de la muralla (també anomenat vall). Es tractava d’un solc buidat a terra al costat del mur, i la seva funció era reforçar la muralla i protegir el costat més indefens de la vila, ja que per aquesta banda no passava el riu, que era una defensa natural. Paral·lelament al fossat passava un camí extramurs que anava des del portal de Sant Pere, ubicat al costat de l’església de Sant Pere de Ripoll, fins al portal de l’Almoina, prop del pont del Raval.

Muralla del S.XIV

Diversos sectors de la muralla, feta amb còdols, que envoltava la vila de Ripoll des de l’edat mitjana fins a mitjans del segle xix, apareixen en diferents indrets de la població. Trobem fragments amb merlets a diferents llocs: al riu Freser, entre el pont del Raval i el pont de l’Arquet; també al carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, a la casa Budallés, actual Museu d’Etnografia, o entre els carrers Trinitat i Pirineus.

Monestir de Santa Maria de Ripoll

Fundat l’any 879 pel comte Guifré el Pelós, el Monestir de Santa Maria de Ripoll és una de les joies del romànic català i un símbol dels orígens de Catalunya. El conjunt destaca per la seva espectacular portalada del segle XII, la basílica, el claustre i el seu llegat cultural com a gran centre de coneixement medieval.

Passeig de Santa Joaquima de Vedruna

Per aquest passeig hi passava antigament el canal de l’Almoina, que es nodria de l’aigua del riu Freser, la qual era aprofitada per a diferents usos: agrícoles, domèstics i posteriorment industrials, per abastar la Farga Palau. En tancar la Farga Palau als anys setanta, el canal va caure en desús, tot i que encara hi havia una part per on circulava l’aigua. El passeig, reinaugurat pels alumnes de l’Escola Vedruna de Ripoll en el marc de l’efemèride de la fundació (fa 160 anys) del centre, un dels pocs que duu el nom d’una dona, actualment és un espai molt agradable. La conscienciació de la població en la importància del medi ambient ha estat determinant en l’execució del projecte d’intervenció del passeig.

Farga Palau

Històricament, Ripoll ha estat el bressol de la protoindustrialització de Catalunya i ha donat a la població una llarga tradició industrial. La Farga Palau de Ripoll és un dels darrers exemples de la presència industrial al municipi. La farga catalana va tenir un paper molt destacat en el desenvolupament industrial per a l’obtenció de ferro durant els segles XVII i XVIII. Els productes més importants sortits de la farga eren les armes de foc, els claus i les reixes. Les fargues, en general, s’ubicaven a prop dels rius per aprofitar l’aigua com a força motriu, així com també fora de les muralles pel risc d’incendis i els sorolls.

Pont del Raval

El pont del Raval és un pont de pedra construït sobre el riu Freser que actualment uneix el barri del Raval amb el nucli antic. Antigament, era un lloc molt transitat, ja que constituïa el punt de sortida i arribada del camí ral que anava a Barcelona. Abans del segle XIX, havia estat un dels dos únics ponts que permetien l’accés a la població. Les cases del Raval formaven un barri situat fora de la muralla. Actualment hi ha habitatges i també s’hi troba la font del Raval. En la confluència amb el pont de l’Arquet, s’hi poden apreciar encara restes de la muralla a l’altra banda del riu.

Aiguabarreig del Ter i Freser

A Ripoll s’ajunten els dos principals rius de la comarca, el Ter i el Freser. Segons la llegenda, els rius en néixer van fer una juguesca per decidir quin dels dos arribaria fins al mar. El primer que arribés a la primera fita, Ripoll, seguiria fins al Mediterrani. El Freser va baixar amb rapidesa pels congostos i els salts de la vall de Ribes, però, cansat per l’esforç, es va haver d’aturar a reposar. El Ter va baixar tranquil·lament, però sense aturar-se ni un instant, per la vall de Camprodon, i va ser el primer d’arribar a Ripoll, i així va guanyar la juguesca. El Ripollès és una terra rica en llegendes relacionades amb l’aigua. Formen part de l’imaginari popular de la comarca històries sobre serpents, dones d’aigua, encantades (éssers misteriosos que habiten en indrets feréstecs, com ara fonts, gorgues, coves…), gorgs del dimoni o ponts construïts pel diable. A aquest punt es pot llegir el poema "Lo Ter i lo Freser" de Jacint Verdaguer.  

Fauna dels rius Ter i Freser

La situació de la vila de Ripoll entre els rius Ter i Freser condiciona que els cursos fluvials quedin integrats dins la trama urbana. No obstant això, aquests rius acullen una representació notable de fauna i flora pròpies de l’ecosistema fluvial. Tant al Ter com al Freser, al seu pas per Ripoll, hi són presents espècies característiques de la flora autòctona com ara el vern, el pollancre, el salze blanc, l’auró i l’avellaner; o de la fauna pròpia d’aquests ambients, com l’ànec collverd, el bernat pescaire o el corb marí.

Devesa del Pla

El nom d’aquest espai prové d’una antiga fàbrica tèxtil anomenada El Pla que havia funcionat fins poc després de l’any 2000. La fàbrica és una mostra de la tradició industrial de la vila de Ripoll. Aprofitant la seva ubicació vora el riu Ter, en rebia l’aigua per un canal que partia de l’aiguabarreig dels rius Ter i Freser. Anteriorment l’espai havia tingut diferents usos: com a zona d’horts i com a zona d’atraccions per la Festa Major. Posteriorment es va projectar un parc botànic on es podien contemplar diferents espècies vegetals pròpies de la zona, d’aquí que sigui popularment conegut amb aquest nom. Amb la remodelació recent de l’antiga fàbrica, avui dia és un bon lloc per passejar-hi. S’hi estableixen parades relacionades amb activitats culturals, comercials i festives.

Pont de Calatrava

Aquest pont, construït al voltant de l’any 1990, porta el nom del conegut arquitecte Santiago Calatrava, que en va ser el dissenyador. La infraestructura, llargament reivindicada per la població, permet comunicar el barri de la carretera de Barcelona amb el barri de l’Estació. La passarel·la està construïda amb fusta procedent del Canadà. Mirant a la riba oposada del parc Botànic, es pot observar un edifici d’estil neoromànic. Es tracta de l’antiga estació del ferrocarril, La Tor de Querol, que enllaçava Ripoll amb Barcelona. Posteriorment l’estació va esdevenir un habitatge per als treballadors del ferrocarril i actualment està en desús.

Estació Transpirenaica

L’estació transpirinenca, o la que aleshores fou l’estació Nova de Ripoll, es va construeix el 1925 per tal de dotar d’estació la línia de Ripoll a Puigcerdà. És un edifici emblemàtic de la vila, que guarda certa similitud amb el monestir. L’edifici mai va arribar a funcionar com a estació, ja que es va construir a l’altra banda de la via, amb el qual resultava impossible accedir-hi. Havia de ser un dels principals punts de serveis ferroviaris de la línia internacional, però fins al 1940 va servir d’allotjament per als treballadors de la RENFE.

Capella Modernista de Sant Miquel de la Roqueta

Sant Miquel de la Roqueta és una capella d’estil modernista (1912) de l’arquitecte Joan Rubió i Bellvé (deixeble d’Antoni Gaudí). La construcció, de pedra en sec, representa un assaig de les grans realitzacions posteriors. L’entrada frontal és en forma d’arc de catenària, un tipus d’arc molt característic del modernisme català. Destaca la torre, acabada en forma cònica. Marià de Delàs va decidir aixecar-la en substitució d’una antiga capella dedicada a sant Miquel. A la part superior de la porta es pot observar l’escut heràldic de la família Delàs. L’últim diumenge de setembre s’hi celebra la Festa Major de Sant Miquel de la Roqueta. Està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Arxiu Comarcal del Ripollès

L’Arxiu Comarcal del Ripollès ocupa l’edifici que havia estat, a l’origen, l’hospital de Ripoll. La primera notícia data de 1573, quan a iniciativa de l’abat del monestir de Ripoll, Climent Mai, i amb aportacions dels ripollesos, es va construir un hospital vora el camí ral. L’edifici va ser destruït durant la Guerra dels Segadors i la primera guerra carlina. L’any 1846 es va reconstruir per darrera vegada i va mantenir les funcions d’hospital i residència geriàtrica fins als anys vuitanta del segle XX. L’edifici té 740 metres quadrats. La seva missió principal és preservar, conservar i difondre la documentació de les institucions del Ripollès i dels altres organismes, públics o privats, d’interès històric o cultural de la comarca.

Scriptorium de Ripoll

Amb una mostra permanent sobre la feina dels copistes ripollesos a l'edat mitjana, aquest espai permet conèixer el paper històric de la població en la creació i còpia de manuscrits, i en particular l'empremta deixada pel monestir de Santa Maria de Ripoll entre els segles X i XII, d'impacte europeu.

Passeig de la Font del Llegonet

Aquest camí, d’aproximadament un quilòmetre de llargada, connecta el passeig del Mestre Guich amb l’inici de la Ruta del Ferro (Can Guetes), que va fins a Sant Joan de les Abadesses. La ruta ressegueix el riu Ter i també ha recuperat el que era l’antiga font del Llegonet. Aquesta font abans estava soterrada a l’entrada del camí i se n’havia perdut la veta original. Actualment s’ha ubicat al camí del Llegonet per fer-la més accessible a tothom que hi passegi. El passeig permet a vianants i ciclistes evitar la carretera d’Honorat Vilamanyà i gaudir de la fauna vora el riu.

CAT Can Guetes

A l’àrea que ocupa el pàrquing hi havia hagut una zona hortícola. El relleu pla i la proximitat al riu en facilitaven el conreu. Antigament, on ara hi ha la carretera C-26 passava la via del tren que anava cap a Sant Joan de les Abadesses i Ogassa. El tren tenia com a funció transportar el carbó de les mines d’Ogassa. Un cop les mines van caure en desús, la via va quedar obsoleta. Més endavant el mateix traçat es va convertir en la via verda actual, anomenada en aquest tram Ruta del Ferro i del Carbó, un traçat de 14 quilòmetres que segueix l’antic recorregut de la via del tren i de les vagonetes que portaven el carbó de les mines d’Ogassa. Aquesta ruta comença a pocs metres d’aquest punt.