El Secret de Cassà de la Selva

Bassa de reg

Punt de destí i d’emmagatzematge de l’aigua recollida a les Dues Rieres i transportada per mitjà dels aqüeductes. L’aigua s’usava per regar l’hort i els camps més propers a la casa. Per fer-ho hi ha una caseta a la cara sud-oest de la bassa, amb unes escales que ens porten a la part inferior de la bassa, on hi ha una clau de pas. Quan s’obria aquesta aixeta, l’aigua sortint era conduïda per una canonada ceràmica soterrada fins als regs que ressegueixen els camps (si ens hi fixem els reconeixerem pels joncs que hi creixen, que ens indiquen humitat). Adossada a la bassa també hi ha un petit safareig de 3 × 3 metres on la família del mas feia la bugada.

Resclosa de la Capçana

Desviant-nos una cinquantena de metres del camí, i creuant la riera Verneda, trobarem l’antiga resclosa del molí de la Capçana o del Limbo. Aquesta resclosa emmagatzema l’aigua de la riera i crea un espai de gran interès natural i paisatgístic. De fet, la resclosa havia servit fins fa poques dècades com a lloc d’esbargiment i repòs de molts cassanencs i cassanenques que venien a refrescar-s’hi els dies d’estiu.

Antic camí ral a Sant Feliu de Guíxols

En aquest punt es desvia el camí ral que antigament unia Girona amb Sant Feliu de Guíxols després d’abandonar el poble de Cassà. El camí ha estat restaurat i recuperat en els darrers anys, i s’hi pot observar clarament l’estructura rebaixada que els segles d’ús i de pas de viatgers han creat en el terreny.

Tren Petit de Cassà de la Selva

La màquina i els vagons del Tren Petit són oberts al públic i es poden visitar gratuïtament el primer diumenge de cada mes, de 10 a 13 h. La locomotora, de l’any 1905, la número 6, és una de les que va tancar la línia Girona a Sant Feliu de Guíxols. El cotxe i el furgó són del 1891. El cotxe era de viatgers i és del model A3; era un cotxe de primera classe que posteriorment es va reconvertir en segona, amb la qual cosa va passar de tenir dotze places entapissades de pell a tenir-ne setze en dos bancs de fusta. El furgó tenia la funció de transport d’equipatges. Està situat al carrer Marçal de Trinxeria, a pocs minuts de l’estació.

Masia de Can Vilallonga

Es tracta d’una masia tradicional amb parets de pedra, primitivament de planta quadrangular, coberta de teula a dues vessants. Els embigats són de fusta. La façana principal presenta una porta dovellada de granit i finestres també del mateix material amb rapissa emmotllurada. La finestra central del primer pis presenta un baix relleu de granit sobre la llinda.

Aqüeductes

A la finca de Can Vilallonga es compten fins a tres aqüeductes construïts en època moderna que condueixen l’aigua captada a les Dues Rieres fins a la bassa de Can Vilallonga. El primer aqüeducte que trobem, de tres ulls (tres petits arcs de mig punt), és de petites dimensions i està construït només amb rajol i morter. Més endavant trobem l’aqüeducte gran, que arriba fins als 18 metres i que permet salvar els 5 metres de desnivell que dibuixa un torrent. Per les seves dimensions, per construir-lo es van utilitzar maçoneria de pedra i calç en els paraments i pilars, i rajols en la canalització i disposats a plec de llibre en els arcs. Finalment, l’aqüeducte dels dos arcs fa 13 metres de longitud i salva un desnivell de quasi 3 metres d’alçària. Els aqüeductes formen part de la zona d’interès etnològic del sistema hidràulic de Can Vilallonga i juntament amb el canal soterrat són elements funcionals gràcies a la restauració i els treballs de manteniment que duu a terme el Consorci de les Gavarres.

Resclosa del molí

El molí necessita diverses estructures per assegurar-se l’energia hidràulica que ha de moure les moles. La primera és la resclosa construïda al mig de la llera de la riera de Can Vilallonga, per aturar i emmagatzemar l’aigua i derivar-la per un antic canal avui perdut que la transportava fins a la bassa del molí de Can Vilallonga.

Molí de Can Vilallonga

El molí originàriament formava part de la mateixa propietat que el mas i rebia l’aigua de la riera de Vilallonga gràcies a la resclosa situada a uns metres aigües amunt. Els molins fariners eren utilitzats per moldre cereals de qualitat per fer farina per al consum humà però també per moldre altres tipus de grans més barroers per fer pinso i farratge per al bestiar. No tenim cap informació de com era l’antic molí, ni sabem quantes moles feia funcionar, ni si només servia a Can Vilallonga o si altres pagesos també hi anaven a moldre. Avui en dia l’antic molí ha estat remodelat i té un ús residencial.

Riera de Can Vilallonga

Aquesta riera recull les aigües que provenen de les Gavarres i desemboca a la riera Verneda després de sortir de la finca de Can Vilallonga. Tot i ser una riera petita i estacional, l’aigua s’ha canalitzat i aprofitat per a les necessitats de la finca i per fer moure el molí que permetia moldre el gra i fer farina i farratges. La riera també forma un ecosistema propi molt interessant, amb presència d’amfibis, i permet fer un passeig molt agradable.