El secret de les ribes del Ter de Bescanó

Resclosa d’en Joga

La resclosa d’en Joga, de formigó i amb forma de mitja lluna, té unes dimensions considerables. Tot i així, no té gaire altura, per la qual cosa és molt freqüent que l’aigua sobreïxi. El canal de la Grober surt a l’esquerra. Les aigües tranquil·les abans de la resclosa, amb la presència de vegetació aquàtica, així com de diferents hàbitats que conviuen a la zona, fan de l’espai un lloc apte per a la nidificació de diferents espècies d’ocells d’aiguamoll —com els ànecs, els corbs marins, les cueretes i els blauets o ardeids—, i per a les tortugues d’aigua, algunes de les quals es poden veure insolant.  Temps enrere havia estat una zona de bany, i també s’ha usat com a gual per passar-hi a peu.

Sobreeixidor i casa de comportes del canal de la Grober

Es tracta d’un canal d’uns 1.200 metres de longitud, construït amb murs de rierencs i en part de formigó, que discorre pel pla de Bescanó, a ponent del nucli, entre la resclosa d’en Joga i la central de la Grober. Rep també les aigües del canal de desguàs de la central Berenguer i té alguna derivació que serveix per al regadiu. Passa pel molí de Benages, abans d’arribar a la central. D’origen més antic, deu l’aspecte actual a la construcció realitzada arran de la posada en funcionament de la fàbrica Grober, el 1893. Al llarg del recorregut es travessa el sobreeixidor, que en èpoques de cabals abundants es torna un pas inundat i  impracticable, motiu pel qual cal ser curós en aquest punt de la ruta.

Pas dels Carros

El Ter sempre ha suposat un obstacle per als habitants d’ambdues ribes, els molins no abundaven i calia trobar punts per on travessar el Ter. El pas dels Carros era un d’aquests punts de fàcil accés, per on es travessava el Ter entre els municipis de Sant Gregori i Bescanó i que permetia arribar al molí per moldre el gra.

Palau Berenguer

El palau dels comtes de Berenguer és una casa senyorial formada per diferents cossos adossats. Actualment està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local. L’origen d’aquesta casa es remunta al 1603. Durant el segle xviii, el mas va ser el centre administratiu de les propietats feudals heretades pels Benages. Al segle xix l’edifici es va reformar i de llavors ençà és conegut com cal Conde. La capella-mausoleu adossada a la casa és un edifici de planta circular amb absis i dues capelles laterals. Es va bastir per desig exprés de la comtessa amb la voluntat d’acollir les despulles del comte, que va morir l’any 1879.

Molí de Benages

El molí de Benages havia estat una propietat transmesa per enllaços matrimonials des de l’època feudal fins a arribar als comtes de Berenguer. La reforma i l’ampliació del molí fariner estan documentades l’any 1761. El projecte s’acompanya amb plànols de l’edifici i d’un croquis de la séquia del molí, de la séquia Monar i dels nuclis de població de Bescanó i Salt. La Grober va comprar el molí actual, juntament amb els seus drets d’aigua, l’any 1890, i hi va edificar ben a prop la fàbrica tèxtil.

Passarel·la de la Cua del Peix

La passarel·la de la Cua del Peix es pot utilitzar tant a peu com en bicicleta, aquest pas permet superar la sortida del canal de l’antiga fàbrica Grober 

Pas de la barca

El pas de barca de Bescanó s’utilitzava per salvar el curs del riu i fer possible la comunicació entre els municipis de Bescanó i Sant Gregori. El primer document sobre les barques de Bescanó, utilitzades al molí i a la resclosa, data del 1741.  Fixada al llibant, la barca podia transportar una carreta, però també servia de plataforma flotant per carregar pedra per a la resclosa del molí. Al s. xx, Evarist Anton, en Varisto, el darrer barquer, va edificar La Barca, una casa hostal. L’aiguat del 1940 —amb un nivell d’aigua que va arribar a la cota 105— es va endur la barca i la casa. L’any 1974, el pas de barca de Bescanó va deixar de funcionar.

Passera sobre el Ter i un punt amb bones vistes sobre el riu i els seus hàbitats de ribera

El riu Ter es mostra ample i senyorial al seu pas pel nucli de Bescanó, envoltat pel bosc de ribera, amb salzes, verns i algunes plantacions d’arbres propis d’aquest tipus de bosc. És en aquestes zones planeres on el Ter esdevé una faixa ampla amb algun còrrec o braç mort que contribueix notablement a mantenir la biodiversitat, amb racons d’aigües calmades, un refugi per a moltes espècies de fauna fluvial. En aquest punt també es troba la passera que connecta Bescanó amb el poble veí de Sant Gregori i la vall de Llémena.

Antiga fàbrica Grober

L’any 1893 l’empresa Grober i Cia. Societat en Comandita va comprar el molí de Benages (s. xvi), que tenia un dret d’aigües del Ter, i al salt d’aigua va instal·lar una central hidroelèctrica per subministrar energia elèctrica a la fàbrica tèxtil Grober, SA, de Girona. Al costat d’aquesta central es va edificar la planta tèxtil de Bescanó per a la filatura de llana i el pentinatge de cotó, una sucursal de la de Girona. Entre les estructures de la fàbrica antiga destaca la xemeneia de rajol. La resta d’edificis, avui majoritàriament auxiliars de la fàbrica, es destinaven a serveis per als empleats: habitatges per a tècnics i directius, guarderia i locals del Cinema Unió, però el sistema productiu de l’empresa mai no va arribar a funcionar com una colònia.

Central hidroelèctrica Berenguer

La central hidroelèctrica, d’estil modernista, va ser construïda per l’arquitecte Joan Roca i Pinet l’any 1916, per encàrrec del comte de Berenguer, amb la intenció d’afegir-la a la producció elèctrica de la línia d’alta tensió que unia la central de Vilanna i Palamós. Subministrava també electricitat a les poblacions que es trobaven en aquest traçat de 50 quilòmetres. Les figures monstruoses que adornen el canal del sobreeixidor van ser fruit de la imaginació d’un dels paletes de l’obra. Una d’elles, un drac d’estil modernista, és l’actual imatge turística del municipi.