El Secret d'Anglès

Mirador de la zona humida

Les zones humides associades al Ter són un punt important per a la conservació de la biodiversitat d’espècies tant de flora com de fauna que necessiten indrets d’aigües calmades com a punt de refugi, alimentació o cria.  Hi trobem nombroses espècies d’amfibis, com la reineta, el gripau corredor, la salamandra o la granota verda, i també molts ocells de zones humides com el blauet, la merla d’aigua, la cuereta torrentera, l’ànec collverd o el bernat pescaire, entre d’altres. Entre la flora hi destaca el càrex, la balca, el jonc i arbres com el vern, el freixe i el salze. A les basses i petits còrrecs del riu, durant les nits de bon temps podem escoltar els cants de les reinetes i les granotes verdes, que acompanyen els rossinyols, els xots i els mussols en aquests concerts nocturns de biodiversitat.

Resclosa de Bonmatí

Situada a l’indret de Roques Negres, es tracta d’una resclosa feta de rierencs i ciment, de forma corbada. Aquesta resclosa permet la derivació de les aigües del Ter fins a la Colònia Bonmatí, reaprofitant un rec que des de l’edat mitjana abastia el molí del Llor i que al llarg dels segles es va transformar per ser el motor de les fàbriques del riu i de la central hidroelèctrica. 

Canal de la Burés

Les fàbriques aprofitaven l’energia del riu Ter a través d’un canal construït per alimentar les turbines elèctriques instal·lades al recinte fabril. Inicialment, el canal duia aigua des de la resclosa, al Pasteral, fins a la fàbrica, però el conjunt va ser destruït en bona part pels aiguats del 1940. Aleshores, es va fer un nou canal, que sortia de la nova central de Can Ribes fins a les turbines de la central de la fàbrica Burés. El van construir presoners civils, té 1.500 m de longitud i podia portar fins a 7 m3/s.

Pas de la barca d'Anglès

En aquest indret del riu que rep les aigües de desguàs del canal de la Burés, durant molt de temps hi va haver un pas de barca que permetia comunicar Anglès amb Sant Julià del Llor. La barca d’Anglès va estar en funcionament fins que la construcció del nou pont de Sant Julià, l’any 1977, la va fer innecessària. L’edifici, a la banda de Sant Julià del Llor, es va reconvertir al cap d’uns anys en restaurant i avui es troba en ple funcionament.

La fàbrica Burés

La industrialització d’Anglès s’explica amb la implantació i l’expansió del conjunt fabril de la Burés. La finalitat de l’empresa era produir teixits i filatures de cotó. A finals del segle xix les irregularitats en el cabal van fer que decidís implantar un parell de màquines de vapor per produir l’energia que requeria la indústria. Més endavant, la producció es va centralitzar amb la construcció de l’edifici del vapor, en el qual es va instal·lar la màquina de vapor que, encara avui, podem contemplar en funcionament. El vapor de la Burés és una peça de l’any 1900, que prové de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona, ben conservada i considerada una joia de l’arquitectura industrial.

La riera d'Osor

Al límit entre el terme municipal d’Anglès i la Cellera de Ter hi trobem l’aiguabarreig del riu Ter amb la riera d’Osor. La riera d’Osor és un afluent del Ter pel seu marge dret. Hidrogràficament destaca perquè és el curs fluvial més cabalós dels que neixen a les Guilleries. Aquest indret esdevé un lloc privilegiat per veure la desembocadura de la riera d’Osor, on sobretot a l’estiu baixa amb poc cabal d’aigua. Text de la ruta literària (Ruta del Ter) Lit018 «El pont de la riera —que separa els municipis d’Anglès i la Cellera— o el pont del Tren —de l’antic carrilet d’Olot—, que avui s’ha convertit en un passeig per als vianants desvagats o delerosos de fer salut, són dos bons punts de guaita des d’on hom pot veure treure el nas la riera, tranquil·la, quasi vergonyosa, cap al seu camí final. Si gires el cap vers l’altra banda, pots ésser un observador privilegiat de l’aiguabarreig de la riera d’Osor amb el Ter. Quan la riera arriba a la seva desembocadura, treu el cap tímidament, gairebé fa un sospir després de la seva baixada angulosa i incessant. Deixa enrere el camí estret de la vall i se sent estranya d’arribar a camp obert, fa un badall i esbatana els seus marges que es fan amples quan porten molta aigua. A vegades, però, sobretot a l’estiu, la seva presència —en aquest tram final— és com un rierol o dos fils d’aigua que amb prou feines pessigollegen el Ter en el moment en què es troben.» Roser Sidera i Riera https://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-literaria/categoria-per-defecte/roser-sidera-la-riera-d-osor-revista-de-girona-154-1992-pag-102