El Secret de Palafrugell

El Secret de Palafrugell

Situat al bell mig de la Costa Brava, Palafrugell és el municipi més poblat de la comarca. La vila de Palafrugell és el centre del municipi, que comparteix amb els nuclis rurals de Santa Margarida, Ermedàs i Llofriu; al peu de les Gavarres, juntament amb els nuclis costaners de Calella, Llafranc, Tamariu i Aigua Xelida.

Palafrugell, una vila tradicionalment tapera, destaca per la seva estratègica situació entre el mar i l’interior.

El focus principal es troba als carrers del centre, on es concentra l’activitat cultural i comercial. A més, es pot gaudir d’una passejada, accessible només per a vianants, al nucli antic del poble, i vorejar l’església que queda a poca distància de l’antiga muralla.

Palafrugell compta amb monuments històrics, com la torre de Sant Sebastià i la torre de Can Mario, i amb el conjunt històric del Port Bo de Calella; tots tres espais són reconeguts com a béns culturals d’interès nacional. Aquest patrimoni, conjuntament amb altres espais culturals, permet al visitant endinsar-se en la història cultural del municipi.

Fins a finals del segle XIX, a la costa mediterrània hi abundaven els pirates, provinents de Turquia i Algèria, i els corsaris, excepte durant el breu període en què els romans tingueren el domini absolut del territori.

La pirateria, així doncs, era un fet molt normal entre els pobles mariners d’arreu del món, un complement habitual del que avui en dia en diríem activitat comercial lícita.

Perduda la seguretat de l’Imperi romà, el litoral mediterrani es va convertir en una zona perillosa i hi va haver una regressió cap a l’interior; calia fortificar-se.

Davant el creixent perill corsari, durant els segles XIVi XV es van construir torres de vigilància com a punts estratègics i enlairats per avançar-se als atacs. Actualment, en podem trobar al llarg de tot el litoral, des de Lloret fins a Llançà.

Explica una llegenda que, quan els pirates s’aproximaven a la costa, la primera torre encenia un foc mitjançant una foguera i alertava les altres; així doncs, entre totes anaven fent una cadena de fum per tal que tots els pobles costaners i d’interior estiguessin al cas. D’aquesta manera, tenien temps de preparar-se, i totes les persones que vivien a les cases annexes a les torres s’hi enfilaven amb una escala, que era l’única manera d’entrar-hi, i s’hi tancaven fins que l’atac havia finalitzat.

No obstant això, les llegendes també expliquen que tant masovers com comerciants i pescadors patien destrosses i sovint les seves demandes als poders polítics quedaven sense solucionar. Per tant, ells mateixos agafaven les regnes i s’enfrontaven directament als pirates. Avui en dia encara es poden apreciar les empremtes dels pirates en l’arquitectura defensiva.

Entre els segles XIV i XVIII, a causa dels nombrosos atacs provinents del mar, de les naus pirates i corsàries al servei de l’Imperi otomà, amb base a Alger, es va construir una xarxa extensa i efectiva de torres defensives i de vigilància. Així doncs, Palafrugell, Mont-ras, Calella, Llafranc i la plana d’Ermedàs i Santa Margarida van heretar un ric patrimoni en forma d’elements arquitectònics com aquestes torres, annexades a masies, que avui en dia es poden descobrir al llarg d’aquesta ruta secreta.Gairebé tots aquests elements arquitectònics estan inclosos a l’Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya